Avui he estat a la xarrada que donava Lolita Bosch a la biblioteca Juan Marsé (perduda pels carrers empinats de Barcelona i molt lluny de totes les parades de metro existents). Encara que no he llegit cap llibre d’ella, m’ha encantat escoltar-la. És molt agradable i quan la sents parlar t’adones de com és de peculiar.
Va nàixer a Barcelona l’any 1970. Va viure la seua infantesa a la província de Girona i després va estar als Estats Units, l’Índia i durant deu anys a Mèxic, del que ha parlat molt. Dic que ella és peculiar no només perquè té la sort de dedicar-se en exclusiva a l’escriptura, sinó perquè ho fa alhora en català i en castellà. D’alguna manera que no he acabat d’entendre, al final obté dues versions que no són la traducció l’una de l’altra i que no tenen per què ser iguals. Aconsegueix crear dues obres a partir d’un bilingüisme literari molt curiós.
Ha esmentat una llista de llibres que l’han influenciada (i que per tant caldrà tindre en compte):
Ha parlat dels seus inicis en l’escriptura i de com li va sorgir la idea d’escriure «La família del meu pare» i «La familia de mi padre». Trobe que és important escoltar els escriptors, tant els consagrats com els que no ho estan, deixant sempre, això sí, la idolatria a banda. Normalment donen una visió de la feina de l’escriptor amb la que et pots sentir identificat o que pot ser tan diferent que t’aporte nous punts de vista.
Per cert, he trobat a faltar quelcom que crec que és essencial: una pàgina o un bloc personal d’ella a Internet. M’agradaria posar un enllaç a les seues obres i no puc… vos haureu de conformar amb aquesta pàgina de la Generalitat de Catalunya.